Preguntes:

Podries presentar-te a grans trets, si us plau?

Hola, em dic Lorenzo Berrocal, tinc 56 anys encara que representi 55’5, soc natural de la Rioja i vaig venir a Catalunya a estudiar Biologia, des de llavors estic per aquí.

Soc biòleg de formació, ara treballo com a director d’una fábrica d’alimentació.

Explica’ns la teva experiència com a estudiant d’aquest grau. Quin estudis vas fer?

Vaig estudiar Biologia. El grau el vaig començar a la facultat que està a Plaça Universitat (només el primer curs) i vaig ser un dels afortunats d’inaugurar la nova facultat de Biologia, per a vosaltres l’única facultat que heu conegut.

Per a mi estudiar aquesta carrera va suposar no només començar uns estudis superiors, molt diferents als cursats a l’institut i ni parlem de la primària, va suposar també estudiar lluny de la meva llar habitual, traslladar-me a una altra ciutat i obrir-me a una altra forma de veure les coses.

Estudiar a la facultat era molt diferent a estudiar a l’institut?

Sí: a nivell de comportament, no hi ha control d’horari, ningú t’obliga a anar a les classes, si surts de casa pots escollir entre anar a classe o al bar; i a nivell educatiu, el xocant, almenys en aquell temps, és que no hi havia llibre de text i te n’adones, després del primer examen, quan després d’haver-te après tot el que ens havien explicat a classe, aprovaves just.

Entens que el que t’expliquen a classe només és el bàsic de la lliçó i que l’aprenentatge no acaba quan surts de classe. Moltes vegades és llavors quan comencen, quan has de buscar la informació que complementi el que t’han explicat a classe.

Amb l’agreujant que en aquella època no existia internet i per descomptat no existia la Viquipèdia ni Google. La informació addicional es treia de biblioteques i de munts de llibres que havies de consultar. D’altra banda les biblioteques eren un gran centre de relacions socials. La informació corria com la pólvora d’un estudiant a un altre.

A nivell social suposa barrejar-te amb molta gent, molt diversa, en aquell moment hi havia gent, evidentment majoritàriament catalana però també n’hi havia d’altres zones d’Espanya, i fins i tot d’altres països (encara no hi havia erasmus).

Formativament parlant t’adones de l’amplitud del grau on t’has embarcat i que encara que et sembli mentida hi ha aspectes de la mateix que gairebé t’emocionen quan te’ls expliquen i altres que no t’agraden en absolut.

Personalment vaig tenir la sort de poder rebre classes d’eminències en certes matèries dels meus estudis, Dufort en Citologia, Prevosti en evolució i per descomptat Margalef d’Ecologia. Era un autèntic luxe, encara que per desgràcia, com eminències mundials que eren, estaven més temps en congressos i simposis que donant classes, de totes maneres, les seves classes estaven plenes d’anècdotes que feien molt més fàcil entendre i recordar del que realment et volien explicar.

Posteriorment em vaig especialitzar en microbiologia dels aliments en els cursos impartits a l’Institut Pasteur (Lilla)

També tinc un Màster en Tecnologia de l’Aigua (cursat i aprovat) i un altre en Enginyeria de la Producció i Gestió de Plantes Industrials.

Per què vas decidir estudiar aixo?

Bona pregunta i encara m’ho pregunto jo. Tenia clar que volia estudiar «Ciències» i que dins de les ciències havia algunes que no m’agradaven

• Física: No, per a res això dels tirs parabòlics i aquestes coses mai em van apassionar

• Química: Doncs una possibilitat

• Farmàcia: Una altra

• Geologia: Ni de conya!!!

• Enginyeria agrícola: Bé, si no hi ha més remei…

• Veterinària: pasapalabra

• Biologia: Home, no està malament, estudi de la vida!! Guau!!! Va, anem a veure (a més és en el que treia millor nota a l’institut).
  

Has pogut aplicar els teus estudis en la teva feina? T’han sigut útils?

Si tens en compte que, com he indicat abans, com a punt rellevant del que t’ensenyen o, en el meu cas, del que em van ensenyar durant la meva carrera, que va ser a complementar la informació rebuda, és a dir: «buscar-me la vida per aconseguir informació», sí que m’ha servit. M’ha sigut molt útil ja que en els treballs, fins i tot en els més «matemàticament exactes», sempre hi ha circumstàncies que a priori no has contemplat i que ràpidament has d’integrar, i per això cal saber buscar de forma autònoma aquesta informació que et cal, que en molts casos no es tracta només de buscar informació, sinó d’integrar-la en el teu cas particular. Per això: m’ha sigut útil? Sí, molt.

A més, tota la meva trajectòria professional l’he desenvolupada, i la desenvolupo, a la indústria alimentàriai. L’haver-me especialitzat en microbiologia dels aliments m’ha servit molt, tenint en compte que jo vaig començar la meva trajectòria professional fent pràctiques en el laboratori de l’Hospital de Mataró, i posteriorment vaig passar a gestionar el departament de microbologia d’un parell d’empreses.

Tot i que ja porto diversos anys com a responsable dels departaments industrials i d’operacions d’empreses d’alimentació, em segueix servint per integrar els meus coneixements de qualitat en lso, altres àmbits i, a més, donar-li un pes específic a aquests coneixements.

Et va ser fácil trobar feina?

Doncs tot i ser un grau poc reconegut a nivell professional (tenen més pes enginyers, farmacèutics, etc.) no em puc queixar.

Ja des de quart de carrera vaig tenir la possibilitat de fer pràctiques a l’Hospital de Mataró, al Laboratori, i a més poder fer algun estudi, fer alguna que altra publicació i podia realitzar substitucions del personal de plantilla, vacances, baixes, etc. Amb el que guanyava m’anava mantenint i és necessari estar obert a certs condicionants (no pots pretendre treballar a cinc minuts de la casa dels teus pares o a rebre d’entrada certa quantitat de diners per els teus serveis)

Em va ser relativament fàcil trobar feina, tenint en compte que en aquella època vivia a Barcelona i va suposar traslladar-me a viure a Palma per portar el departament de microbiologia dels aliments d’un laboratori.

Una vegada trobes el primer treball és més fàcil canviar de feina. Així, als 2 anys estava treballant a Barcelona (m’havia traslladar a viure a Mataró)

Segueixes aprenent cosas noves avui dia?

Per descomptat, i el dia en el que cregui que ja ho sé tot, començaré a pensar que ja soc massa gran per treballar. A més, abans la transmissió d’informació era molt més lenta que avui dia, i molt més difícil de trobar. En canvi, ara flueix molt més ràpidament i està a l’abast de tothom.

Una anécdota que t’hagi marcat?

Quan estava a tercer de carrera, va sortir una plaça d’un alumne intern (possibilitat de fer tesina, tesi doctoral i començar una carrera laboral dins de la universitat) en el departament de Bioquímica. Només hi havia una plaça i vam quedar tres finalistes.

Ens van posar per condició treure un excel·lent en l’assignatura. Encara guardo la «papereta». Era el full en què et donaven la nota de cada assignatura, on tinc ratllat l’excel·lent (que es llegeix clarament) i apuntat un notable.

Això em va fer canviar tota la meva vida professional, que fins a aquest moment la basava en tesines (equivalent al treball fi de grau), tesis doctorals, buscar plaça a la universitat i aquestes coses. Vaig passar a «buscar-me la vida» en el món de l’empresa privada en lloc de la pública.

T’agrada la teva feina?

Sí. Si no m’agradés ho passaria malament, ja que passo moltes hores en aquesta feina.

Però això no vol dir que tots siguin somriures i felicitacions, hi ha dies dolentíssims i altres dies espectaculars, com a totes les feines.  A més, fabrico coses que es poden menjar, si fabriqués objectes com per exemple cargols, seria diferent.

Ha canviat la teva forma de veure les coses des de que vas acabar els estudis fins ara?

Sí, i molt.

A la facultat, o almenys nosaltres, i dic nosaltres perquè a molts companys de promoció els passava el mateix. Teníem la sensació de beure de «la font de la saviesa» (insisteixo que la informació no estava tan a l’abast de tots com avui dia) i sorties «una mica sobrat» perquè de les matèries que havies estudiat sorties amb » lo últim» i pensaves que el teu punt de vista era «el punt de vista».

Ja quan vaig començar a fer pràctiques al laboratori del Hospital va ser una cura d’humilitat brutal.

Acabava d’acabar l’assignatura d’ampliació de microbiologia, i amb molt bona nota, me l’havia «currada» molt i anava a fer pràctiques en un laboratori de Microbiologia, segur que els podia impressionar amb els meus coneixements «acabats de sortir de la universitat»!

Doncs res més lluny de la realitat, no sabia ni el que feien, ni les tècniques que utilitzaven ni podia reconèixer algunes de les màquines que empraven.

Quan vaig acabar el primer dia i vaig arribar a casa meva, no sabia si riure’m o posar-me a plorar, no sabia res!!! Estava a punt de sortir de la facultat i no era capaç de fer la feina dels tècnics de laboratori.

Però insisteixo en l’altre puntal de la formació universitària: «saber cercar informació i aplicar-la al teus casos». Buscant la informació, relacionada amb el que estan fent al laboratori, l’ego em va tornar als nivells reals i vaig pensar, et poses en mode «esponja», intentant aprendre de tots i intentes escoltar molt i parlar poc.

A partir d’aquí és el mateix a tot arreu independentment que arribis a un lloc o a un altre, hi ha coses que es poden millorar però també n’hi ha moltes que estan molt ben plantejades i són dignes de ser copiades o mantingudes.

A més, per sort es va veient que veritats absolutes ja no ho són tant, els avenços cientificotècnics són de tal magnitud i avancen tan summament ràpids que et comences a qüestionar si hi ha alguna cosa del que puguis estar 100% segur.

–

–

–

Aquesta conversa ens ha ajudat a tenir una visió interna del que és estudiar en el món de la biologia i estar posteriorment en el món laboral.
Aquí us deixem el seu compte de Linkedin